Notícia apareguda a Diari de Girona:
PALS | DDG
Unió de Pagesos ha reclamat al Departament de Medi Ambient que els espais agraris del Baix Ter no siguin protegits i quedin exclosos del futur Parc Natural del Montgrí, les Medes i Baix Ter.
UP del Baix Empordà es van reunir dimarts passat i va decidir "oposar-se en ferm i de forma conjunta a la inclusió de les zones agrícoles i terres de cultiu al parc natural del Montgrí". Així ho contempla l'avantprojecte que actualment està en exposició pública, i els pagesos volen que se'ls diferenciï clarament de la part que actualment és zona PEIN.
El sindicat va recordar que a la zona agrícola es desenvolupa en primer lloc una activitat econòmica, i que per tant cal considerar-la com una zona productiva i de cultiu de gran valor, motiu pel qual cal protegir com a espai agrari. El sindicat ha convocat els pagesos afectats pel futur Parc a una xerrada informativa que tindrà lloc el pròxim 2 de setembre a Ca la Pruna de Pals. La Comunitat de Regants del Rec de Molí de Pals també ha convocat una reunió extraordinària el 5 de setembre per informar sobre el Parc.
Link a la plana
viernes, 29 de agosto de 2008
martes, 19 de agosto de 2008
Articles apareguts en premsa
Diversos diaris també s'han fet ressó de la presentació del manifest, aquí trobareu els articles publicats:
El Periodico de Catalunya
El País
Diari de Girona
El Punt
El Periodico de Catalunya
El País
Diari de Girona
El Punt
domingo, 17 de agosto de 2008
Falsos protectores
Article publicat per Xavier Bru de Sala el dia 15 d'agost de 2008 a la secció d'opinió de La Vanguardia
Vanoise es un parque nacional situado V en las estribaciones francesas del Mont Blanc. Aunque rodeado de hoteles y urbanizaciones, pistas de esquí y centros turísticos de toda índole, el afán preservador de las autoridades competentes, presionadas por sus técnicos, les lleva a prohibir sobrevolar la zona incluso sin motor.
Podríamos multiplicar los ejemplos a miles, hasta llegar al absurdo - compartido por algunos de los museógrafos serios que conozco- de cerrar los museos al público con la misma argumentación que impide visitar las cuevas de Altamira: la luz, la presencia humana o la combinación de ambas cosas deteriora las obras de arte. Sin ir más lejos, los bañistas de algunas zonas de la Costa Brava que acostumbran a salir con sus lanchas se están quejando ya de que no les permiten fondear en las calas, que cierran con cualquier excusa, desde la posidonia, ya desaparecida o que nunca estuvo, hasta la protección de los bañistas que, cuando no se puede llegar por tierra en coche, han dejado de acudir porque llegaban en barca. Los prohibicionistas de profesión podrían poner boyas, sujetas a bloques de cemento depositados en el fondo, como en las Medes - por cierto, insuficientes y muy disputadas-, pero parece que eso está cada vez peor visto entre los gestores de la naturaleza. De lo que tratan los protectores profesionales es de evitar al máximo la presencia humana en los espacios protegidos, como si esas porciones de naturaleza fueran para su privilegiado uso y disfrute personal.
No caen en la cuenta de que los parques naturales pueden existir y ampliarse, porque o bien la acción humana sobre esos territorios no los ha degradado, o bien los ha transformado con acierto, caso de los arrozales de Pals, de manera que el paisaje es ahora más atractivo que cuando se encontraba en estado salvaje. Los usos de un parque natural compatibles son, desde luego, muchos más de los que presumen quienes cobran un sueldo público para protegerlos. ¿O es, por ejemplo, que deberían volverse a inundar las grandes lagunas del Empordà desecadas con tanto tino, esfuerzo y provecho en los últimos siglos? Por ahí avanza un fundamentalismo del que nos deberíamos proteger antes de que sea demasiado tarde.
La gestión integral de territorio es, además de un bonito nombre, una entelequia. La coherencia entre los distintos departamentos de la Administración consiste en ignorarse mutuamente, si bien se observan de reojo, a fin de que la acción de uno no impida la del otro, por contradictorias que sean, y allá se las apañe el ciudadano. Sobre nuestro litoral inciden, cada cual por su lado, los de Ports, los de Turisme y los de Medi Ambient. Jamás, según los lugareños consultados, han acudido conjuntamente a explicar sus planes. Por la sencilla razón de que no son compatibles. Los de Política Territorial se devanan la mollera pretendiendo aumentar el número de amarres sin ampliar otro puerto que el de l´Estartit. Lo que, además de constituir un atentado paisajístico a las Medes y al pueblo, entra en flagrante contradicción con el proyecto de parque natural del Montgrí, les Medes i el Baix
Ter, de orientación desertizadora. Si usted veranea en la Costa Brava y posee una barca o lancha, véndasela antes de que no pueda salir de puerto si no es para alejarse a toda prisa de la costa. Si está pensando en comprarse una, desista, por lo menos hasta que la Generalitat le dé garantías de que dispondrá de calas en las que tomar su baño. ¿Y los de Turisme? Ellos van a la pela. Su norte es independiente y opuesto al de Medi Ambient. Por ello engañan al posible visitante: las fotos promocionales que hacen la costa catalana tan atractiva corresponden a lugares que jamás podrán visitar, de los que está casi vedado disfrutar, a los que pronto estará prohibido siquiera aproximarse. ¿Es eso incremento de la calidad de la oferta? Más bien tomadura de pelo.
Ocultan los técnicos y sus jefes, los responsables políticos, que la degradación de ciertas zonas sumergidas del litoral se debe a factores ajenos a los bañistas y navegantes. Por ejemplo, los agentes químicos que bajan por los ríos, ante cuya desembocadura han desaparecido los peces de arena. Ciertas algas como de moco rojizo, antes desconocidas, que se pegan a las rocas hasta hace muy poco llenas de mejillones, erizos, tomates marinos, flora y fauna multicolor. Eso, no sólo les da igual, sino que lo silencian porque no les conviene. En el colmo de la incongruencia, el famoso proyecto de parque natural del Montgrí, les Medes i el Baix Ter excluye el propio río, el Baix Ter. A lado y lado, miles de hectáreas protegidas, hasta hoy por la sabia mano de sus habitantes, a partir de mañana por mentes ajenas al territorio. Pero lo que es el lecho del Ter y sus inmediaciones, eso queda fuera, salvo en los últimos tal vez dos centenares de metros. ¿A santo de qué? Tal vez no hay presupuesto para erradicar las cañas, que son especie invasora. Y no digamos la maleza que vuelve el Ter invisible a todo ojo humano, salvo el de quienes lo sobrevuelen en pequeños artefactos, con o sin motor... ¡hasta que se lo prohíban!
sábado, 16 de agosto de 2008
Reportatge a TV3
D'ençà que es va presentar el Manifest "Parc natural així no!" diversos mitjans s'han fet ressó de la notícia, el dia 13 apareixia al telenotícies comarques de TV3 un reportatge sobre el tema. En el següent link trobareu un resum de l'emissió, i a partir del minut 5:25 l'inici de la notícia.
TN comarques, 13/08/2008
TN comarques, 13/08/2008
miércoles, 13 de agosto de 2008
Entitats, Ajuntaments i Associacions signen el manifest “Parc Natural, Així no!”
Els Ajuntaments de Pals, Palau-sator i Fontanilles i diverses entitats i associacions afectades pel Parc Natural del Montgrí, Medes i Baix Ter van signar el manifest conjunt “Parc Natural, Així no!” que demana que s’exclogui les zones agrícoles i la platja de Pals incloses en l’Avantprojecte. En el mateix document es reclama que les instalacions de Radio Liberty puguin ser aprofitades per un a ús públic i municipal.
Ahir, dimecres 13 d’agost, va ser presentat al centre cultural Ca la Pruna de Pals el manifest “Parc Natural, Així no!”. Proposat pels Ajuntaments de Pals, Palau-sator i Fontanilles, al document s’hi han adherit diverses entitats i associacions dels sectors afectats per l’avantprojecte de Parc Natural del Montgrí, Medes i Baix Ter presentat a exposició pública el passat 11 de juliol.
Coicidències i queixes a l’avantprojecte
L’acte, presentat per l’alcalde de Pals, Joan Silvestre, s’ha iniciat amb la lectura del manifest que conté fins a deu punts on es resumeixen i s’agrupen les inquietuds dels diferents sectors afectats pel Parc Natural.
El document recull ja des del primer punt la seva coincidència “amb els objectius generals de conservació dels sistemes naturals, de preservació de la fauna i la flora dels territoris del Parc.” En el mateix apartat es descarta qualsevol interés especulador en els territoris reclamats. De fet, segons explica el manifest diversos plans i lleis de protecció ja no permeten aquesta possibilitat.
En el manifest es parla també d’una de les principals queixes per part dels municipis afectats que és la falta de consens amb que s’ha dut a terme l’avantprojecte. En aquest sentit, l’alcalde de Fontanilles Salvador Coll, ha explicat “que en cap moment se’ns ha tingut en compte, van començar a parlar de nosaltres l’any 2005 i fins el 2007 no ens van comunicar que tenien previst que entressim a formar part del Parc”.
Temors del sector agrícola
La Comunitat de Regants del Rec de Molí de Pals i l’Associació de Defensa Vegetal de l’Arròs del Molí de Pals, presents durant l’acte també han volgut recolzar el manifest “Parc Natural, així no!” que, segons els seus representants, recull part de les inquietuds de la la comunitat agrícola davant la possibilitat de que s’incloguin els seus conreus en els límits del Parc.
Josep Pericay, president de l’Associació de Defensa Vegetal de l’Arròs del Molí de Pals ha remarcat “que l’avantprojecte no inclou cap mena de pla o proposta respecte a com s’ajudarà als pagesos els propers anys si se’ls inclou en el Parc”. De la mateixa manera, ha remarcat que el document presentat pel departament de Medi Ambient ofereix molts motius mediamabientas a la proposta d’inclure els arrossars al parc, però cap argument agrari. Per la seva banda, Albert Grassot, president de la Comunitat de Regants del Rec de Molí de Pals fent referència al punt on es reclama que l’actual avantprojecte no contempla previsions ni solucions de futur per a un recurs natural d’extrema importància per a la zona com és l’aigua, ha declarat que entre la comunitat agrícola “hi ha molta preocupació, ja que si actualment ja hi ha problemes d’abastiment, el Parc afegeix una gran incertesa sobre la disponibilitat de l’aigua en el futur”.
La platja i Radio Liberty
El manifest que també fa referència a l’inclusió de la platja de Pals en l’avantprojecte, ha donat peu a que Luís Parera, president de l’Associació de Turisme de Pals recordés que “cada dia gaudeixen de la platja de Pals gairebé 40.000 persones provinents del municipi i de molts altres llocs” i que incloure aquest atractiu en els límits del parc pot ser un greu error de cara a l’economia del poble. “I més, en el moment econòmic actual, quan és més necessari que mai no posar en perill els llocs de treball i l’economia de la zona” ha afegit Parera, representant de la majoria d’empreses turístiques de la zona.
A propòsit de la possibilitat de dinamitzar la zona, Joan Silvestre Alcalde de Pals ha aprofitat per fer referència a les instalacions de Radio Liberty, de la que parla el punt número nou del manifest. Silvestre ha remarcat que “no reclamem Radio Liberty per especular, sino perquè la gent del poble en pugui gaudir. Volem les trenta tres hectarees i les instalacions Radio Liberty per desenvolupar un projecte de cara el poble i la comarca.
Al·legacions a Medi Ambient
Per acabar, el mateix alcalde, ha declarat que aquest manifest és el primer pas per explicar a la Generalitat i al ministeri de Medi Ambient les seves inquietuds i ha volgut recordar que “el conseller de Medi Ambient Francesc Baltasar, li va prometre no fer res que no comptes amb el vist-i-plau del poble”. Silvestre ha afegit que, a més del Manifest que “recull els punts en comú de tots els afectats”, és necessari que cada propietari i cada entitats presentin la seva corresponen al·legació a l’Avantprojecte per tal de fer arribar al govern una opinió més acurada sobre com creuen que pot afectar-los el Parc Natural.
Manifest: "Parc Natural, Així no!"
Les entitats signatàries d’aquest manifest, Ajuntaments de Pals, Palau-Sator i Fontanilles, així com les associacions agrícoles, turístiques, de propietaris i veïns dels citats municipis, volem compartir amb el conjunt dels ciutadans les nostres inquietuds i reflexions sobre l’avantprojecte de Parc Natural del Montgrí, les Medes i el Baix Ter presentat a exposició pública el passat 14 de Juliol.
Convençuts que per a l’èxit del projecte és indispensable arribar al màxim consens possible entre administracions, propietaris i usuaris dels terrenys del Parc, manifestem:
1. Que coincidim amb els objectius generals de conservació dels sistemes naturals, de preservació de la fauna i la flora dels territoris del Parc. Així mateix, volem impedir de manera definitiva qualsevol possibilitat d’especulació urbanística en aquest territori caracteritzat per la seva excepcional riquesa natural.
2. Que la figura de Parc Natural no és l’eina més adequada per a la protecció dels terrenys agrícoles ni la platja de Pals, Palau-Sator ni Fontanilles, ja que no es tracta de territoris amenaçats ni deprimits. El Parc Natural està pensat per a zones amb fortes necessitats de protecció i dinamització com la Garrotxa, el Delta de l’Ebre, el massís del Montgrí o les Illes Medes. Aquest però, no és el cas dels arrossars, conreus i platges dels municipis citats, que ja han estat correctament gestionades, protegides i desenvolupades per les administració locals, el sector agrari, el sector privat i els veïns durant generacions.
3. Que actualment ja hi ha 11 plans de protecció que preserven la platja, les zones agrícoles i els espais naturals dels nostres municipis. Mes que afegir figures de protecció addicionals, caldria pensar en formules que permetessin la millora i modernització de les explotacions agrícoles existents perquè puguin continuar essent viables per elles mateixes.
4. Que en la confecció dels límits de l’actual proposta de Parc no s’ha tingut en compte la opinió del territori, especialment la dels sectors directament afectats, com ara la Comunitat de Regants, arrossaires, propietaris agrícoles, Associació Turística i comunitats de veïns, entre d’altres. La modificació de la proposta inicial, sense previ avís ni consens amb els municipis i sectors afectats va afegir al Parc de manera artificial nous terrenys de Pals, Palau-Sator i Fontanilles.
5. Que la inclusió dels arrossars i altres conreus al Parc pot suposar per als agricultors la pèrdua d’independència per a practicar d’altres conreus en un futur, limitacions en la gestió dels seus recursos productius i el control sobre la propietat de les seves terres. S’ha de tenir en compte, a més, que el projecte europeu de Xarxa Natural 2000 ja va desestimar la inclusió d’aquests terrenys per falta de justificació, i que l’avantprojecte de Parc actual no ha inclòs estudis ni referències bibliogràfiques agrícoles.
6. Que l’actual avantprojecte no contempla previsions ni solucions de futur per a un recurs natural d’extrema importància per a la zona com és l’aigua. Davant les importants restriccions d’aigua que ha patit recentment l’agricultura de les conques del Ter i el Daró com a causa de la sequera, cal que es garantitzi una gestió eficient de l’aigua, i s’assegurin cabals mínims d’aportació del Ter cap a aquestes conques.
7. Que no s’ha acompanyat l’avantprojecte de Parc de cap estudi econòmic que asseguri un finançament suficient i adequat per als territoris afectats. Les dades amb que treballa l’avantprojecte no han estat actualitzades, i es desconeix el pressupost real d’inversió amb el que es pretén gestionar la zona.
8. Que l’actual delimitació del Parc inclou una part important de la platja de Pals, un dels actius turístics més importants de la zona, area que podria veures afectada negativament en els seus usos i activitats habituals.
9. Que respecte a Ràdio Liberty, cal recordar que al llarg de 50 anys les seves instal·lacions s’han reclamat insistentment per a donar resposta a les carències d’equipaments municipals. A més, seria molt beneficiós plantejar algun projecte mediambiental, cultural i turístic amb l’objectiu d’agregar un nou atractiu al poble i a la comarca.
10. Que, per tots aquests motius, dins els territoris de Pals, Palau-Sator i Fontanilles, només defensem el Parc Natural amb una nova delimitació que inclogui únicament els terrenys corresponents a les Basses d’en Coll i l’espai de l’antiga emissora de Ràdio Liberty sempre i quan les seves instal·lacions siguin aprofitades per un ús municipal i públic.
Per tot això, sol·licitem que no s’incloguin ni les zones agrícoles ni la platja de Pals en el Parc Natural.
Finalment, emplacem la resta de municipis afectats, així com les seves associacions i entitats representatives, a aportar la seva visió sobre el Parc i els seus límits, i a sumar-se a aquest manifest i a fer les al·legacions corresponents amb l’objectiu d’aconseguir un Parc Natural que realment respongui als interessos de protecció i dinamització del seu territori, tot compatibilitzant la preservació dels sistemes naturals amb la necessària vitalitat econòmica de la zona.
Convençuts que per a l’èxit del projecte és indispensable arribar al màxim consens possible entre administracions, propietaris i usuaris dels terrenys del Parc, manifestem:
1. Que coincidim amb els objectius generals de conservació dels sistemes naturals, de preservació de la fauna i la flora dels territoris del Parc. Així mateix, volem impedir de manera definitiva qualsevol possibilitat d’especulació urbanística en aquest territori caracteritzat per la seva excepcional riquesa natural.
2. Que la figura de Parc Natural no és l’eina més adequada per a la protecció dels terrenys agrícoles ni la platja de Pals, Palau-Sator ni Fontanilles, ja que no es tracta de territoris amenaçats ni deprimits. El Parc Natural està pensat per a zones amb fortes necessitats de protecció i dinamització com la Garrotxa, el Delta de l’Ebre, el massís del Montgrí o les Illes Medes. Aquest però, no és el cas dels arrossars, conreus i platges dels municipis citats, que ja han estat correctament gestionades, protegides i desenvolupades per les administració locals, el sector agrari, el sector privat i els veïns durant generacions.
3. Que actualment ja hi ha 11 plans de protecció que preserven la platja, les zones agrícoles i els espais naturals dels nostres municipis. Mes que afegir figures de protecció addicionals, caldria pensar en formules que permetessin la millora i modernització de les explotacions agrícoles existents perquè puguin continuar essent viables per elles mateixes.
4. Que en la confecció dels límits de l’actual proposta de Parc no s’ha tingut en compte la opinió del territori, especialment la dels sectors directament afectats, com ara la Comunitat de Regants, arrossaires, propietaris agrícoles, Associació Turística i comunitats de veïns, entre d’altres. La modificació de la proposta inicial, sense previ avís ni consens amb els municipis i sectors afectats va afegir al Parc de manera artificial nous terrenys de Pals, Palau-Sator i Fontanilles.
5. Que la inclusió dels arrossars i altres conreus al Parc pot suposar per als agricultors la pèrdua d’independència per a practicar d’altres conreus en un futur, limitacions en la gestió dels seus recursos productius i el control sobre la propietat de les seves terres. S’ha de tenir en compte, a més, que el projecte europeu de Xarxa Natural 2000 ja va desestimar la inclusió d’aquests terrenys per falta de justificació, i que l’avantprojecte de Parc actual no ha inclòs estudis ni referències bibliogràfiques agrícoles.
6. Que l’actual avantprojecte no contempla previsions ni solucions de futur per a un recurs natural d’extrema importància per a la zona com és l’aigua. Davant les importants restriccions d’aigua que ha patit recentment l’agricultura de les conques del Ter i el Daró com a causa de la sequera, cal que es garantitzi una gestió eficient de l’aigua, i s’assegurin cabals mínims d’aportació del Ter cap a aquestes conques.
7. Que no s’ha acompanyat l’avantprojecte de Parc de cap estudi econòmic que asseguri un finançament suficient i adequat per als territoris afectats. Les dades amb que treballa l’avantprojecte no han estat actualitzades, i es desconeix el pressupost real d’inversió amb el que es pretén gestionar la zona.
8. Que l’actual delimitació del Parc inclou una part important de la platja de Pals, un dels actius turístics més importants de la zona, area que podria veures afectada negativament en els seus usos i activitats habituals.
9. Que respecte a Ràdio Liberty, cal recordar que al llarg de 50 anys les seves instal·lacions s’han reclamat insistentment per a donar resposta a les carències d’equipaments municipals. A més, seria molt beneficiós plantejar algun projecte mediambiental, cultural i turístic amb l’objectiu d’agregar un nou atractiu al poble i a la comarca.
10. Que, per tots aquests motius, dins els territoris de Pals, Palau-Sator i Fontanilles, només defensem el Parc Natural amb una nova delimitació que inclogui únicament els terrenys corresponents a les Basses d’en Coll i l’espai de l’antiga emissora de Ràdio Liberty sempre i quan les seves instal·lacions siguin aprofitades per un ús municipal i públic.
Per tot això, sol·licitem que no s’incloguin ni les zones agrícoles ni la platja de Pals en el Parc Natural.
Finalment, emplacem la resta de municipis afectats, així com les seves associacions i entitats representatives, a aportar la seva visió sobre el Parc i els seus límits, i a sumar-se a aquest manifest i a fer les al·legacions corresponents amb l’objectiu d’aconseguir un Parc Natural que realment respongui als interessos de protecció i dinamització del seu territori, tot compatibilitzant la preservació dels sistemes naturals amb la necessària vitalitat econòmica de la zona.
lunes, 4 de agosto de 2008
viernes, 1 de agosto de 2008
Reunió amb Medi Ambient
La sala Polivalent de l’Ajuntament de Pals va acollir ahir, 31 de juliol, una reunió amb representants de Medi Ambient, per explicar i resoldre dubtes als ciutadans de Pals sobre l’avantprojecte del Parc Natural del Montgrí, les Illes Medes i el Baix Ter. L’encontre, que no va aconseguir aclarir gaires dels punts plantejats i qüestionats pels representants dels sectors afectats pel Parc (arrossers, turisme, propietaris, etc.), va tornar a deixar palès que les veus en contra del projecte són moltes i variades.
L’alcalde de Pals, Joan Silvestre, va ser l’encarregat de presentar la reunió que va començar a les set de la tarda amb l’exposició d'Emili Santos, director dels Serveis Territorials del Departament de Medi Ambient i Habitatge. Santos va explicar que “ja existeix un marc legal que protegeix la zona”. El representant de Medi Ambient va citar fins a onze plans i lleis de protecció que actualment regeixen el territori inclòs en l’Avantprojecte, entre elles el Pla General de Catalunya, el Pla de les Comarques Gironines, el Pla Director de l’Empordà o la Llei de Costes. El mateix Emili Santos va concloure dient que el Parc “suposarà una protecció superior a la que ja es disposa, comportant una major gestió interna del territori i establint un sistema de coordinació i visió global de les zones”. Aquest punt va causar força rebuig per part dels assistents a l’acte. Començant per l’alcalde de Pals, Joan Silvestre que va destacar que, precisament per tots aquest motius, no veia la necessitat de una major protecció i que “Pals s’ha conservat durant molts anys gràcies a l’esforç dels ciutadans i l’administració”.
D’altra banda, arribat el torn de paraula de Salvador Grau, el responsable tècnic de l’avantprojecte va explicar les dues principals motivacions d’utilitzar la figura de Parc Natural per protegir una zona concreta de territori. Segons Grau el Parc és, en primer lloc una eina de protecció contra les amenaces que pugui patir el territori i en segon lloc un important generador d’oportunitats de zones deprimides. Salvador Grau va citar el cas de la Garrotxa, un projecte de Parc Natural reeixit que va aconseguir frenar l’explotació indiscriminada de la zona volcànica i que ha despertat el turisme en una àrea de Catalunya abans pràcticament desconeguda. Aquestes raons, exposades pel responsable tècnic del projecte, van fer que diversos representants dels sector agrícola i turístic de Pals destaquessin que en el cas de Pals, la figura de Parc Natural és doncs totalment supèrflua, ja que no es tracta d’una zona ni amenaçada ni deprimida.
Grau va continuar la seva exposició dient que el Parc “vol oferir a un territori ja protegit una gestió més activa i una major inversió”. Davant d’aquestes afirmacions diversos assistents van voler conèixer quin era el pressupost que es tenia previst destinar, pregunta a la que els representants de Medi Ambient no van poder donar una resposta concreta.
Salvador Grau va fer referència també a les motivacions per incloure la zona dels arrossers al Parc, argumentant el seu interès ecològic i biològic i la necessitat d’una millor gestió de l’aigua. Diversos representants del sector agrícola van demanar la paraula per debatre aquest punt ja que veuen amb reticències la inclusió de les seves terres en el Parc. Es va fer referència a la pèrdua de independència per decidir els tipus de conreus en cas de necessitat, de la desvalorització d’uns terrenys que han passat de pares a fills durant generacions i de l’experiència d’altres zones agrícoles que, incloses en un Parc Natural, han acabat perdent les ajudes i patint diverses conseqüències negatives, com és e cas dels arrossers dels aiguamolls de l’Alt Empordà. D’altra banda, el president de la Comunitat de Regants del Molí de Pals va voler fer notar, que en l’avantprojecte del Parc no es cita en cap moment els problemes que suposa el transvasament del Ter pel territori, i que aquesta seria una primera mesura de protecció de la que ni se’n parla en el document.
Un altre dels punts als que Salvador Grau va voler fer referència va ser la relació entre el Parc i el sector turístic. Grau va fer notar que si la figura del Parc s’ha utilitzat per dinamitzar zones deprimides, el cas de Pals “és diferent ja que en aquest municipi el turisme és una activitat que ja genera riquesa i l’objectiu del Parc serà el de consolidar i augmentar el sector, potenciant un turisme de qualitat i fora de temporada”. Representants del sector turístic van respondre que precisament les empreses turístiques de Pals s’han caracteritzat per ser un model de qualitat reconegut internacionalment. A més, van aprofitar per mostrar el seu rebuig a incloure zones com la platja ja que temen que les exigències del Parc li faci perdre el seu valor turístic en favor de valors medi ambientals com ja ha passat en d’altres zones on la presència massiva d’algues ha fet fugir els banyistes.
Finalment, Grau va fer referència a la zona de Radio Liberty adduint que el Parc Natural “pot posar en valor les instal·lacions i compatabilitzar-les amb les necessitats d’equipament del poble”. Alguns dels assistents, van recordar que durant molts anys s’ha reclamat que aquesta zona fos d’us dels ciutadans de Pals i que les administracions només han invertit en posar més protecció per impedir-hi el pas. Per aquest motiu van acollir amb incredulitat aquestes i la resta d’explicacions dels representants de Medi Ambient.
L’alcalde de Pals, Joan Silvestre, va ser l’encarregat de presentar la reunió que va començar a les set de la tarda amb l’exposició d'Emili Santos, director dels Serveis Territorials del Departament de Medi Ambient i Habitatge. Santos va explicar que “ja existeix un marc legal que protegeix la zona”. El representant de Medi Ambient va citar fins a onze plans i lleis de protecció que actualment regeixen el territori inclòs en l’Avantprojecte, entre elles el Pla General de Catalunya, el Pla de les Comarques Gironines, el Pla Director de l’Empordà o la Llei de Costes. El mateix Emili Santos va concloure dient que el Parc “suposarà una protecció superior a la que ja es disposa, comportant una major gestió interna del territori i establint un sistema de coordinació i visió global de les zones”. Aquest punt va causar força rebuig per part dels assistents a l’acte. Començant per l’alcalde de Pals, Joan Silvestre que va destacar que, precisament per tots aquest motius, no veia la necessitat de una major protecció i que “Pals s’ha conservat durant molts anys gràcies a l’esforç dels ciutadans i l’administració”.
D’altra banda, arribat el torn de paraula de Salvador Grau, el responsable tècnic de l’avantprojecte va explicar les dues principals motivacions d’utilitzar la figura de Parc Natural per protegir una zona concreta de territori. Segons Grau el Parc és, en primer lloc una eina de protecció contra les amenaces que pugui patir el territori i en segon lloc un important generador d’oportunitats de zones deprimides. Salvador Grau va citar el cas de la Garrotxa, un projecte de Parc Natural reeixit que va aconseguir frenar l’explotació indiscriminada de la zona volcànica i que ha despertat el turisme en una àrea de Catalunya abans pràcticament desconeguda. Aquestes raons, exposades pel responsable tècnic del projecte, van fer que diversos representants dels sector agrícola i turístic de Pals destaquessin que en el cas de Pals, la figura de Parc Natural és doncs totalment supèrflua, ja que no es tracta d’una zona ni amenaçada ni deprimida.
Grau va continuar la seva exposició dient que el Parc “vol oferir a un territori ja protegit una gestió més activa i una major inversió”. Davant d’aquestes afirmacions diversos assistents van voler conèixer quin era el pressupost que es tenia previst destinar, pregunta a la que els representants de Medi Ambient no van poder donar una resposta concreta.
Salvador Grau va fer referència també a les motivacions per incloure la zona dels arrossers al Parc, argumentant el seu interès ecològic i biològic i la necessitat d’una millor gestió de l’aigua. Diversos representants del sector agrícola van demanar la paraula per debatre aquest punt ja que veuen amb reticències la inclusió de les seves terres en el Parc. Es va fer referència a la pèrdua de independència per decidir els tipus de conreus en cas de necessitat, de la desvalorització d’uns terrenys que han passat de pares a fills durant generacions i de l’experiència d’altres zones agrícoles que, incloses en un Parc Natural, han acabat perdent les ajudes i patint diverses conseqüències negatives, com és e cas dels arrossers dels aiguamolls de l’Alt Empordà. D’altra banda, el president de la Comunitat de Regants del Molí de Pals va voler fer notar, que en l’avantprojecte del Parc no es cita en cap moment els problemes que suposa el transvasament del Ter pel territori, i que aquesta seria una primera mesura de protecció de la que ni se’n parla en el document.
Un altre dels punts als que Salvador Grau va voler fer referència va ser la relació entre el Parc i el sector turístic. Grau va fer notar que si la figura del Parc s’ha utilitzat per dinamitzar zones deprimides, el cas de Pals “és diferent ja que en aquest municipi el turisme és una activitat que ja genera riquesa i l’objectiu del Parc serà el de consolidar i augmentar el sector, potenciant un turisme de qualitat i fora de temporada”. Representants del sector turístic van respondre que precisament les empreses turístiques de Pals s’han caracteritzat per ser un model de qualitat reconegut internacionalment. A més, van aprofitar per mostrar el seu rebuig a incloure zones com la platja ja que temen que les exigències del Parc li faci perdre el seu valor turístic en favor de valors medi ambientals com ja ha passat en d’altres zones on la presència massiva d’algues ha fet fugir els banyistes.
Finalment, Grau va fer referència a la zona de Radio Liberty adduint que el Parc Natural “pot posar en valor les instal·lacions i compatabilitzar-les amb les necessitats d’equipament del poble”. Alguns dels assistents, van recordar que durant molts anys s’ha reclamat que aquesta zona fos d’us dels ciutadans de Pals i que les administracions només han invertit en posar més protecció per impedir-hi el pas. Per aquest motiu van acollir amb incredulitat aquestes i la resta d’explicacions dels representants de Medi Ambient.
Suscribirse a:
Entradas (Atom)