Reunió amb Medi Ambient

La sala Polivalent de l’Ajuntament de Pals va acollir ahir, 31 de juliol, una reunió amb representants de Medi Ambient, per explicar i resoldre dubtes als ciutadans de Pals sobre l’avantprojecte del Parc Natural del Montgrí, les Illes Medes i el Baix Ter. L’encontre, que no va aconseguir aclarir gaires dels punts plantejats i qüestionats pels representants dels sectors afectats pel Parc (arrossers, turisme, propietaris, etc.), va tornar a deixar palès que les veus en contra del projecte són moltes i variades.

L’alcalde de Pals, Joan Silvestre, va ser l’encarregat de presentar la reunió que va començar a les set de la tarda amb l’exposició d'Emili Santos, director dels Serveis Territorials del Departament de Medi Ambient i Habitatge. Santos va explicar que “ja existeix un marc legal que protegeix la zona”. El representant de Medi Ambient va citar fins a onze plans i lleis de protecció que actualment regeixen el territori inclòs en l’Avantprojecte, entre elles el Pla General de Catalunya, el Pla de les Comarques Gironines, el Pla Director de l’Empordà o la Llei de Costes. El mateix Emili Santos va concloure dient que el Parc “suposarà una protecció superior a la que ja es disposa, comportant una major gestió interna del territori i establint un sistema de coordinació i visió global de les zones”. Aquest punt va causar força rebuig per part dels assistents a l’acte. Començant per l’alcalde de Pals, Joan Silvestre que va destacar que, precisament per tots aquest motius, no veia la necessitat de una major protecció i que “Pals s’ha conservat durant molts anys gràcies a l’esforç dels ciutadans i l’administració”.
D’altra banda, arribat el torn de paraula de Salvador Grau, el responsable tècnic de l’avantprojecte va explicar les dues principals motivacions d’utilitzar la figura de Parc Natural per protegir una zona concreta de territori. Segons Grau el Parc és, en primer lloc una eina de protecció contra les amenaces que pugui patir el territori i en segon lloc un important generador d’oportunitats de zones deprimides. Salvador Grau va citar el cas de la Garrotxa, un projecte de Parc Natural reeixit que va aconseguir frenar l’explotació indiscriminada de la zona volcànica i que ha despertat el turisme en una àrea de Catalunya abans pràcticament desconeguda. Aquestes raons, exposades pel responsable tècnic del projecte, van fer que diversos representants dels sector agrícola i turístic de Pals destaquessin que en el cas de Pals, la figura de Parc Natural és doncs totalment supèrflua, ja que no es tracta d’una zona ni amenaçada ni deprimida.
Grau va continuar la seva exposició dient que el Parc “vol oferir a un territori ja protegit una gestió més activa i una major inversió”. Davant d’aquestes afirmacions diversos assistents van voler conèixer quin era el pressupost que es tenia previst destinar, pregunta a la que els representants de Medi Ambient no van poder donar una resposta concreta.
Salvador Grau va fer referència també a les motivacions per incloure la zona dels arrossers al Parc, argumentant el seu interès ecològic i biològic i la necessitat d’una millor gestió de l’aigua. Diversos representants del sector agrícola van demanar la paraula per debatre aquest punt ja que veuen amb reticències la inclusió de les seves terres en el Parc. Es va fer referència a la pèrdua de independència per decidir els tipus de conreus en cas de necessitat, de la desvalorització d’uns terrenys que han passat de pares a fills durant generacions i de l’experiència d’altres zones agrícoles que, incloses en un Parc Natural, han acabat perdent les ajudes i patint diverses conseqüències negatives, com és e cas dels arrossers dels aiguamolls de l’Alt Empordà. D’altra banda, el president de la Comunitat de Regants del Molí de Pals va voler fer notar, que en l’avantprojecte del Parc no es cita en cap moment els problemes que suposa el transvasament del Ter pel territori, i que aquesta seria una primera mesura de protecció de la que ni se’n parla en el document.
Un altre dels punts als que Salvador Grau va voler fer referència va ser la relació entre el Parc i el sector turístic. Grau va fer notar que si la figura del Parc s’ha utilitzat per dinamitzar zones deprimides, el cas de Pals “és diferent ja que en aquest municipi el turisme és una activitat que ja genera riquesa i l’objectiu del Parc serà el de consolidar i augmentar el sector, potenciant un turisme de qualitat i fora de temporada”. Representants del sector turístic van respondre que precisament les empreses turístiques de Pals s’han caracteritzat per ser un model de qualitat reconegut internacionalment. A més, van aprofitar per mostrar el seu rebuig a incloure zones com la platja ja que temen que les exigències del Parc li faci perdre el seu valor turístic en favor de valors medi ambientals com ja ha passat en d’altres zones on la presència massiva d’algues ha fet fugir els banyistes.
Finalment, Grau va fer referència a la zona de Radio Liberty adduint que el Parc Natural “pot posar en valor les instal·lacions i compatabilitzar-les amb les necessitats d’equipament del poble”. Alguns dels assistents, van recordar que durant molts anys s’ha reclamat que aquesta zona fos d’us dels ciutadans de Pals i que les administracions només han invertit en posar més protecció per impedir-hi el pas. Per aquest motiu van acollir amb incredulitat aquestes i la resta d’explicacions dels representants de Medi Ambient.